Escriptors

19 de juliol de 2018

MILÀ I FONTANALS.

UN SAVI ALS 200 ANYS DEL SEU NAIXEMENT

Disseny: M.Àngels Pinyol

El passat 19 de juliol la Sala de Lectura Antoni Margarit vam organitzar l’acte de Festa Major entorn de la figura de Manuel Milà i Fontanals. L’amic i historiador vilafranquí Joan Solé i Bordes ens ca oferir una interessant conferència sobre la figura d’aquest il·lustre personatge penedesenc que enguany celebra el 200 aniversari del seu naixement.

A continuació, unes paraules del mateix Solé ens explica qui era Milà i Fontanals.

La biografia de Milà és prou coneguda i a l’abast. La família es va traslladar a viure a Barcelona, tot i mantenir les propietats a Vilafranca, Sant Pere Molanta i Sant Cugat Sesgarrigues, i els dos germans, Pau i Manuel va realitzar estudis universitaris. Membre actiu del grup romàntic liberal format al voltant de J.A. de Covert- Spring, Manuel Milà va ser redactor de diverses publicacions d’aquest àmbit i el 1838 ja va publicar els seus primers treballs d’estudis literaris.

Després d’una estada a Paris, on va estudiar manuscrits dels poetes provençals, el 1846 es va doctorar i un any després va guanyar la càtedra de Literatura de la Universitat de Barcelona, institució on va exercir un continuat mestratge en el decurs de gairebé quaranta anys. Situada en la labor d’anàlisi, recerca i docència, la seva biografia resta marcada pels estudis i publicacions, la seva relació amb els principals romanistes europeus de l’època i el mestratge entre les noves generacions que impulsaven la Renaixença en els diversos àmbits de la cultura i la història de Catalunya, una línia que va passar també per la recuperació dels Jocs Florals dels que Milà ja en va ser mantenidor- president en la primera festa, el 1859.

Dedicat a l’estudi i l’ensenyament fins als darrers dies de la seva vida, Milà va morir a Vilafranca el juliol de 1884. La seva relació amb la vila i amb el Penedès va ser continuada, a la vegada que vetllava per un ampli patrimoni familiar del que Manuel Milà en va ser el darrer representant. Mort sense descendència, l’herència de la família es troba en la base fundacional d’entitats com Acció Catòlica i en ella les escoles nocturnes obreres Milà i Fontanals, i la mateixa Caixa d’Estalvis del Penedès.

La labor d’estudi i erudició de Milà és impossible de sintetitzar en unes breus línies. Els vuit volums de les seves obres completes, publicades pel seu deixeble Marcelino Menéndez y Pelayo a partir de 1886, o les seves obres catalanes, editades el 1908, no abasten la totalitat de la seva labor ni els treballs que va deixar en procés en el moment de la seva mort. El Dr. Manuel Jorba, està preparant l’edició crítica d’obres de Milà.

Els estudiosos de la literatura medieval catalana, castellana i provençal tenen a Milà com a mestre indiscutible. Ell va fixar les bases per a la comprensió de la poesia trobadoresca occitana i la dels trobadors catalans, va donar a conèixer la primera notícia sobre el manuscrit de la novel·la cavalleresca “Curial e Guelfa”, va investigar la poesia èpica castellana i va publicar els primers estudis sobre el “Cantar de Mio Cid”. També va fixar les bases per a l’estudi i aplec del patrimoni folklòric català, en especial les cançons populars; és així que a Milà devem alguna de les primers versions de composicions populars com “El comte Arnau” o l’himne nacional “Els segadors”. No podem deixar d’esmentar els seus estudis sobre teoria estètica i literària i els treballs que va portar a terme sobre la llengua catalana i les seves variants dialectals, entre ells la redacció d’un projecte d’ortografia catalana o els treballs sobre una gramàtica històrica del català que tenia en projecte i que no va poder enllestir. En una altra banda queda la seva labor docent i fora de les aules, estudis històrics i de patrimoni sobre el Penedès, com els dedicats a Olèrdola, i especialment el mestratge que va exercir sobre grans noms de la Renaixença catalana el cas més notable dels quals és possiblement Jacint Verdaguer.


21 d’abril de 2017

JUGUEM AMB LES POESIES DE

Jordi Sarsanedas

El passat 21 d’abril, per commemorara la diada de Sant Jordi, la Sala de Lectura Antoni Margarit va organitzar una activitat original i dirigida a tots els públics.

A les 7 de la tarda, els participants es trobaren a la sala. Per introduïr l’acte, la M.Àngels va fer una breu biografia sobre el protagonista que s’havia escollit: Jordi Sarsanedas (1924-2006) qui fou poeta, prosista i activista cultural català.

IMG-20170423-WA0045

Jordi Sarsanedas  es va llicenciar en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), va exercir de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona, va fer un lectorat a Glasgow a final dels quaranta. Va començar publicant poesia, A trenc de sorra (1948), però l’èxit més notable d’aquells primers anys va ser el recull de narracions Mites (1954) i, l’any següent, del poemari La Rambla de les flors. L’escriptor deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d’escriure. De fet, a partir del 1999, Sarsanedas obre una etapa nova, amb la publicació del poemari Cor meu, el món. I el 2005, dedicat completament a escriure, és un any prolífic i excepcional per a l’escriptor, amb l’aparició del llibre de poemes Silencis, respostes, variacions (Proa) i el llibre de contes Una discreta venjança (Ed. 62).

Va rebre nombrosos premis, entre ells els Premis Crítica Serra d’Or, i també va obtenir la Creu de Sant Jordi i el Premi Honor de les Lletres Catalanes entre altres.

A continuació va començar l’activitat. Es tractava d’un treball conjunt en què, a partir dels primers versos d’alguns poemes de Sarsanedas, els participants, voluntàriament, podien afegir un vers per a continuar-lo i crear un poema nou a partir de l’original.

L’activitat, que no tenia res a veure amb el que s’havia anat fent fins aleshores, comptava també amb una pantalla on s’hi anava escrivint tot el nou poema per tal que fos més fàcil la inventiva.

Els participants van quedar contents d’haver pogut formar part d’una activitat tan original com imaginativa.

IMG-20170423-WA0044

A la Sala de Lectura hi haurà un petit dossier amb tots els poemes que es van crear aquell dia i també dels originals per a poder comparar els dos treballs.