Escriptors

TOM WOLFE

(Richmond, 1931 – Nova York, 2018)

Qui era Tom Wolfe?

Escriptor i periodista nord-americà. Va ser el creador, juntament amb Rex Reed, Hunter S. Thompson i Jimmy Breslin, de l’anomenat «nou periodisme», destinat, segons ell, a suplantar al moribund gènere de la novel·la. Va exposar tals idees en el seu llibre The New Journalism (1973), en què va afirmar que els periodistes poden adoptar tècniques reservades tradicionalment a la ficció i originar així una nova forma de narrativa.

Sarcàstic i mordaç, els seus articles publicats en els anys 60 i 70 a rotatius prestigiosos, com The New York Herald i The Washington Post, van revelar una ment agudament crítica que fustigava sense descans variats aspectes de la quotidianitat i la cultura nord-americana, sense excloure l’art i la literatura. Defensor a ultrança de la cultura «pop» en els anys seixanta, el seu millor llibre d’aquest període és Gasosa d’àcid elèctric (1968), relat d’un viatge per Estats Units en companyia de l’escriptor Ken Kesey.

La seva obra posterior es va caracteritzar per un virulent to polèmic contra els liberals (L’esquerra exquisida, 1970) o contra el narcisisme dels anys vuitanta (La dècada porpra, 1982). Tom Wolfe es va distingir com a novel·lista amb La foguera de les vanitats (1987), que va publicar per lliuraments en la revista Rolling Stone; tal va ser la seva repercussió que va entrar en les llistes dels llibres més venuts. La foguera de les vanitats confronta la quotidianitat dels habitants de la ciutat de Nova York amb la seva fascinació per la riquesa i el poder; el seu protagonista és un reeixit periodista, bon coneixedor del món de Wall Street, el calvari comença quan, en companyia de la seva amant, atropella accidentalment a un negre.

Amb la seva següent novel·la, Tot un home (1998), Tom Wolfe va superar encara l’èxit de vendes de l’anterior. En aquests dos llibres Wolfe pretén crear un àmbit en el qual es posin en evidència totes les capes de la societat del seu país, el millor i el pitjor; el seu objectiu no és retratar determinats personatges o fets, sinó desvetllar críticament el medi sociocultural i els prejudicis i actituds fortament arrelades. No obstant això, la seva és una narrativa que busca l’impacte i sol quedar-se en la crítica superficial. Altres títols de la seva producció són The New America (1989) i Fort Bragg (1996); entre les seves obres més recents figura Jo sóc Charlotte Simmons (2005).

FRASES

“La mort és l’últim viatge, el més llarg i el millor.”

“La tasca de l’escriptor consisteix a mostrar com el context social influeix en la psicologia personal”.

“Cal fer un món protegit de la hipocresia”.

“Demostrar que la realitat ens passa davant dels ulls com un relat, en el qual hi ha diàlegs, malalties, amors, a més d’estadístiques i discursos”.

“La més segura cura per a la vanitat és la solitud”.

“Un culte és una religió sense poder polític”.