LA FRASE

ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY

(1900-1944)

Font:La Gaceta

“Estimar no és mirar-se l’un a l’altre; és mirar junts en la mateixa direcció”.

“Fes de la teva vida un somni i del teu somni una realitat”.

“El fracàs enforteix als forts”.

“Només s’hi veu bé amb el cor; l’essencial és invisible als ulls”.

“El qui vol viatjar feliç, ha de viatjar lleuger”.

“És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar als altres. Si aconsegueixes jutjar-te correctament seràs un veritable savi”.

“La bellesa del desert és que en algun lloc hi amaga un pou”.

“Només s’ha de demanar a cadescú el que cadescú pot donar”.

 


MARIA AURÈLIA CAPMANY

(1918-1991)

“He viscut en un món prudent i ple de suspicàcies que no m’agrada. M’agrada la gent decidida i rotunda i fins i tot mal gènit”.

“M’agrada veure’m reflectida en els ulls de l’altra gent, en el mirall de les coses, en el contacte directe amb les mans de les persones, per això tinc una idea molt col·lectiva de la intimitat, per això, per parlar de mi he de parlar dels altres”.

“Ara vinc de viatge amb el ulls plens de paisatge llegit. Viure i escriure és una sola cosa i llegir també. Hem viscut tan plens d’experiències llegides que no hi ha racó que no sigui una tornada”.

“Així que es converteix en paraules, el paisatge deixa de ser llunyà per esdevenir una experiència plena, farcida, amb el llast del pes immens de les idees”.

“Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l’exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir”.

“Escriure no és més que buscar a les palpentes el món real”.

“Quan sento explicar algun lletraferit que això d’escriure el fa patir molt, i usa la metàfora del part i dels dolors del part, em quedo meravellada. Si a mi escriure em costés el més lleuger dolor, paraula d’honor que deixaria d’escriure”.

“Potser és això el que m’empeny a escriure’m i a descriure el món que he viscut; és a dir, perquè sóc, avui, feliç i perquè estimo i sóc estimada la vida s’ha tornat especialment fràgil, especialment trencadissa i em corre pressa entendre-la una mica”.


POMPEU FABRA

(1868-1948)

 

http://www.elpunt.cat

“El meu principal objecte ha sigut presentar el català tal com se parla”.

“Tant se val escriure un mot d’una manera com d’una altra. Allò que cal és que tothom l’escrigui de la mateixa manera. I ara que sembla que podem tenir escola pròpia no hem de pertorbar les criatures amb una diversitat.”

“Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai”.

“L’escriptor que menysprea o ignora la tasca del gramàtic és un mal escriptor i un mal patriota”.

“La llengua és una cosa que va evolucionant, que experimenta certs canvis dels quals no ens adonem, però que a la llarga fan que una llengua al cap d’uns certs anys sigui diferent”.

“Si jo fallava, fallaria la llengua. I m’era evident que si la llengua fallava, fallava tot.”

“Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”.